El divendres 14 va ser l'escollit per gaudir de una nit de bon teatre. La sala estava plena. Jo em vaig assentar a primera fila a la punta i el meu germà a la tercera fila a la punta. Estavem assetants a la zona de butaques que està d'esquena a l'entrada.
L'obra comença que l'Àlex personatge que interpreta el Ramon Pujol, deixa un missatge al contestador a algú que fa poc que acaba de conèixer, però fa setmanes que no dóna senyals de vida. Però per un error aquest missatge l'acaba escoltant el Bruno personatge que interpreta l'Albert Triola. A partir d'aquí comença la història d'amor entre aquests dos personatges.
Àlex: Treballa al "Bar Bero", va molt al gimnàs i la seva pel·lícula preferida és "La fiera de mi niña" explica a l'obra que la va veure de petit i li va quedar gravada perque hi surtia un lleó.
Bruno: És arquitecte i segurament si no hagués sigut per aquesta equivocació no s'haguessin conegut mai amb l'Àlex, ja que ell freqüenta altres ambients gais.
Em va agradar molt quan feien referencia al vocabulari gai (Gayromeo, el Circuit i poppers) entre d'altres. Ens explicaven als heterosexuals de la sala que volien dir i la veritat es que ho vaig agraïr molt. Vaig aprendre paraules del món gai i em va servir per no perdre el fil de l'obra.
Els dos actors estan sublims durants els 80 minuts que dura l'obra. Els riures del públic van guanyant a mida que va avançant fins que es converteixen en llàgrimes al final. Jo vaig acabar plorant. Felicitats als actors i al director Guillem Clua. Llarga vida a Smiley, al Bruno i a l'Àlex. Molta merda i molts èxits. Sala Flyhard ens veiem aviat.
Smiley una història d'amor de Guillem Clua. Imperdible. |
"A l'obra també expliquen: Una llegenda japonesa afirma que quan dues persones estan destinades a estar juntes, les uneix un fil vermell invisible lligat al dit petit de la mà. Per què el tenim al dit petit i no a un altre no ho sé. i encara menys com se sap que és vermell si resulta que és invisible, però això tan se val. El cas és que té el poder d'unir dues persones per sempre, per més lluny que siguin l'un de l'altre, i per més diferents que ens semblin."
Foto amb l'Albert Triola i el Ramon Pujol. El Bruno i l'Àlex. |