Jo hi vaig ser

Ja han passat dos dies de la diada, fa dos dies que ens vam agafar de les mans per formar la Via Catalana o croquetes a twitter. No us parlaré ni de números, ni dades o que passarà a partir d'ara, us parlaré de les emocions i tot el que vaig sentir.


Durant tot la setmana notava que s'acostava un fet que ens canviaria a molts catalans, tenia nervis i a mida que el dia clau era més a prop els nervis agafaven força. La nit abans me'n vaig anar a dormir amb la sensació que havien de venir els reis a casa meva, em va costar agafar el son, estava emocionada i tenia ganes de viure-ho.


Mentre mirava per tv3 l'acte que donava el tret de sortida a la diada, anava pensant "ho farem bé oi?, ho aconseguirem?, espero que d'aquí unes hores fem història." Preguntes i dubtes que rondaven pel meu cap.

A les 13:30 hores juntament amb el meu germà agafàvem el bus que ens portaria de Caldes de Montbui a Santa Susanna, els crits d'independència eren el fil musical i sonaven amb alegria. Quan vam arribar va ser l'hora de dinar, fer petar la xerrada, fer cua al lavabo i veure com em pintaven l'estelada a la galta. Vam anar a agafar posició al tram 515. Entre castells i balls dels "escaldats", els castellers de Caldes, l'estona va passar molt ràpid.

Tossudament alçats. 

Des de la ràdio escoltàvem com repicaven les campanes, sí, eren les 17:14 i era el moment d'agafar-se de les mans i fer història. Vam amenitzar l'espera de la "gigafoto" amb la famosa "ola" i amb crits d'independència que ressonaven amb molt de sentiment. Feia molt de goig veure tantíssima gent unida per aconseguir el que tots els catalans anhelem des de fa molts anys. Quan vam pujar al bus de tornada a casa, estàvem contents, eufòrics. Ho havíem aconseguit, la Via Catalana havia estat un èxit rotund. Aquesta vegada els crits d'independència eren de victòria i ressonaven amb molta força i sense cap por. Només quedava arribar a casa i emocionar-se veient les imatges dels trams que ensenyaven per la tele.

La diada de l'any passat vam sortir al carrer a manifestar-nos pacíficament i va ser una gran festa, però aquest any hi hem sortit per fer història. Ara només falta que ens facin cas.


VISCA CATALUNYA LLIURE!!!