El viatge d'anada el vaig fer amb l'Alby, una de les meves millors amigues per no dir la millor. Entre conversa i riures i de perdren's una mica massa vam arribar a la Mirona, al final vem arribar i quan vem baixar despres de gastar-li una brometa amb el mobil a la Xènia, també és molt amiga meva. Doncs vem notar que feia un fred bestial, vem nar cap a la cua i ens vem trobar a la Xènia i a la Laura, la millor amiga de la Xènia i també molt amiga meva. Despres de l'espera i de congelar-nos a la cua vem començar a entrar fins que vem tornar a fer una altre cua, vem entrar més ràpid i no vem passar tan fred. Un cop a dins el tio de les entrades va dir: Que seguissim el camí de les llums i vem arribar al lavabo... molt surrealista tot plegat! Despres ja vem veure la sala i vem anar cap allà.
Ja quedaven pocs minuts per les 21:00 perquè començes el concert i les 4 ens vem possar a un lateral que ningú ens molestava i estavem a primera fila. Finalment despres de uns minuts van surtir ells, els protagonistes que fan que concert rere concert m'enamori més d'ells i de les ganes que hi posen als concerts. Ho van donar tot i ens van fer gaudir moltíssim i vaig fer molt bones fotos sobretot a l'Albert, que me'n va regalar de molt bones.
Sempre destaco alguns moments dels concerts que m'han agradat i ahir no va ser menys. El primer moment: Quan van fer pujar a una noia a l'escenari a cantar Per tu amb ells, em va agradar molt que ho fessin... encara no ho havien fet mai en aquesta gira. Molt bona idea nois. I el segon moment: Va ser despres del concert, el moment de parlar amb ells va ser molt poca estona ja que no deixaven fer fotos i no et podies entretenir molt, però igualment els petits detalls em van fer molt feliç. Que l'Albert t'estigui firmant el sobre on venia el disc i que el Marcel et digui: Oh! Això em sona, és on venia el disc! I jo tocar-li el cabell i dir-li cridant de felicitat: SIIII! Que l'Edgar no li vagi bé el retolador quan m'estava firmant i que et faci riure! Que el Carles et rebi amb una abraçada i et pregunti per l'esperat regal que tindràn d'aquí 4 dies ell i l'Edgar i finalment que l'Alex et rebi amb 4 abraçades i et digui: Que li ha agradat molt que vingués al concert i que entre abraçada i abraçada et digui: Que quan cantaven Estiu no m'ha pogut mirar... ja que sempre ho fa... TOT AIXÒ NOIS NO TÉ PREU! A vegades no cal parlar gaire per fer feliç algú i ahir em veu fer molt feliç amb petits detalls.
PD: Sé que l'últim tros de l'últim parrágraf s'assembla molt al privat que us vaig enviar ahir a la nit... espero que em perdoneu! jejeje
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada