Digueu el que volgueu,que la vida són dos dies i a mi no me'ls treureu!!!! Blog de Marta Devesa Coll!
dijous, 2 de febrer del 2012
Oxigen al Teatre Gaudí!
Ja fa uns mesos que sabia que el 27 de gener s'estrenava Oxigen al Teatre Gaudí. Sempre que hi ha una estrena em poso molt feliç, perque a mi el teatre m'apassiona... la meva vida no seria el mateix sense el teatre. Però encara em vaig possar més feliç quan vaig veure que entre el repartiment d'actors hi havien dues persones molt especials per mi el Francesc Ferrer i la Betsy Túrnez que surten a Pop Ràpid la sèrie del 33 que està preparant la 2 temporada despres de l'éxit de la primera temporada. Jo sóc una gran fan de la sèrie, sobretot dels personatges que fan ells dos, el Fede i la Gina.
Quan vaig veure que les entrades ja estaven a la venda, no m'ho vaig pensar dos cops i vaig comprar la meva entrada. No els hi vaig dir que hi anava perquè vaig pensar que els hi faria moltíssima il·lusió veurem en un dia tan important per ells i fent el que millor saben fer... actuar! El dia abans de l'estrena vaig saber que l'Anna Bertran, una gran amiga i gran actriu també hi anava a l'estrena. Més feliç no podia estar. L'Anna és la Laia a Pop Ràpid. Just arribar al teatre em vaig trobar al David Verdaguer una gran amic que sempre et treu un somriure, ens vem saludar amb una abraçada i vaig anar a recollir l'entrada. Quan ja la tenia vaig surtir a fora i em vaig trobar a l'Anna i al Marc Crehuet, el director de Pop Ràpid... per mi és un mestre en Marc! Entre conversa i conversa ja era l'hora per entrar a dintre a gaudir de l'espectacle i respirar una mica d'Oxigen teatral. A la cua ja és notaven els nervis per veure com ho farien el Francesc i la Betsy i els dos altres actors l'Helena Bagué i l'Albert Mèlich.
El que em va sorprendre més va ser que l'escenari estigués al mig i que els seients estiguessin als 4 costats, com si fos un amfiteatre petit però ple de vida. L'escenari era petit i hi havien moltes estores de diferents colors... blau, vermell, beig entre d'altres. També hi havien objectes qüotidians que tothom té a casa, que abans de començar estaven tapats amb draps o roba de color blanc. Jo estava als seients del fons, segons entres a primera fila al seient número 6, m'enrecordaré sempre. Mica en mica la llum del teatre va baixant fins que és tot fosc. Comença l'espectacle. Entren en escena el Felipe i la Marina, dos personatges desconeguts però que amb el temps es farien estimar. Però tot comença amb dues parelles l'Alex i la Marta que viuen a l'atic i l'Ona i el Roger que viuen al sobreatic. Totes dues parelles tenen un desig, tenir un fill. Aquí començen els problemes, les pors, les preguntes de si seré una bona mare o no? Les hores de son es noten molt sobretot en la Marta i l'Ona. Les dues parelles tenen diferents rols, mentres que la parella de l'Alex i la Marta aporten el toc d'humor a l'obra i et fan riure durant tota l'obra. La parella de l'Ona i el Roger és més hippie,una mica més seria i segurament al final donen el toc trist i emotiu a l'obra. Jo al final em vaig emocionar!
Però encara que l'Ona i el Roger tinguin el rol de parella seria, vaig gaudir molt també de la manera d'actuar de l'Helena i l'Albert. Vaig flipar quan el Roger i l'Ona estaven estirats al llit i ell posant els peus sobre de la panxa d'ella, la va aixecar, em va recordar al parc de la Ciutadella que un cop vaig veure com un petit grup de persones ho practicaven i s'hi estaven força estona. Per acabar us diré les meves dues curiositats que em van sorprendre de l'estrena. La primera que la directora decidís escriure el guió després d'haver tingut a la seva filla. La Mar Monegal abans era infermera a l'hospital del Mar i la seva ajudant de direcció Ester Villamajor, sigui una metgessa de professió. Les dues han decidit deixar les bates blanques pels guions i els escenaris,crec que l'han encertat perquè amb Oxigen segur que tenen molt d'éxit! La segona curiositat va ser al acabar l'obra quan vem surtir ens esperava una sorpresa almenys per mi, cava i menjar per tothom! Vaig flipar moltíssim no ho entenia i l'Anna em va dir que a les estrenes és fa, jo li vaig respondre que era la primera estrena que anava.
Molt feliç de que Oxigen hagi sigut la primera estrena teatral a la que he anat i a més que vaig gaudir moltíssim! Recomano 100% Oxigen al Teatre Gaudí fins el 25 de Març! No us ho perdeu! Abans de marxar vaig poder felicitar al Francesc i a la Betsy! Van estar molt contents de que hi anés! Felicito al Francesc, la Betsy, l'Helena i l'Albert per les seves interpretacions, a la Mar i a tot l'equip per escriure i muntar aquesta obra tan fresca i divertida! MOLTA MERDA!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Marta, veig que vas assistir a l'obra, jo torno ara i m'ha encantat! Però tot just intentava trobar la darrera cançó que posen, una italiana cantada en castellà (Tiziano Ferro?) però sóc incapaç de trobar-ho enlloc i m'ha sortit el teu blog. gràcies i obra recomanable 100%!!
ResponEliminaHola Borja, si vaig anar el dia de l'estrena i em va agradar moltíssim! Els actors s'ho curren molt! Doncs la cançó nose quina és, qüestió d'anar probant o sino el que pots fer és preguntar-ho al facebook d'oxigen que potser allà t'ho podràn dir millor. Molt feliç de que hagis arribat al meu blog i hagis llegit el post! Espero que llegint-lo també hagis gaudit tan com amb l'obra! Si totalment recomanable.
ResponElimina