dimarts, 27 de desembre del 2011

Humans que m'he trobat de Jordi Sanchez!

Ja fa uns dies que em van regalar aquest llibre del Jordi Sanchez, Humans que m'he trobat, va ser un regal de Nadal i ahir a la nit el vaig acabar i m'ha agradat molt llegir-lo perquè em va enganxar desde el primer capitol. Però la primera pàgina em va enamorar i us la escriuré, perquè us vinguin ganes de llegir-lo.

Quan li vaig a mon pare, de nano, que volia ser actor, em va contestar que amb el temps entendria que no podia ser, que la vida era una altra cosa i m'ho va explicar així: 
-Mira, noi, no hi ha ningú que sigui feliç anant a treballar. I tu tampoc ho seràs. A mi no m'agrada anar a treballar. No li agradava a ton avi. I a tu no t'agradarà. I no és pot ser actor, ningú és actor. Coneixes cap actor? Osigui que el que has de fer és buscar-te una feina que no t'ocupi tant de temps com a mi i que et paguin més, casar-te i tenir fills, que aixó si que és important. Tampoc et diré que el dia del casament hagi de ser el millor de la teva vida. No et vull enganyar. No ho serà. És un dis que és passen molts nervis, ja ho veuràs, i molta angoixa. Has d'estar per molta gent i acabes mort. Però al final ho passes. Val la pena. Ja ho veus. Mira'm a mi.
" A la feina", solia dir, "el que jo t'aconsello és no destacar mai. Que ningú noti que hi ets, que no se't vegi. Sigues discret, no emprenyis i no t'emprenyaràn. Tu sempre pel mig, fotut al "bulto" Que ni et tallin el cap per massa llest ni els peus per massa burro".


Per qui no sàpiga qui és l'actor, guionista, productor i escriptor Jordi Sanchez, aquí us deixo un video on interpretava al GRAN LOPES DE PLATS BRUTS! Ja que és Nadal us deixo amb el capitol de Tinc un dia normal!  I també la segona part, Tinc un dia normal part 2

diumenge, 18 de desembre del 2011

Concert d'Amelie a Lleida!

L'entrada, la púa i la pulsera de color blau que em va donar l'Alby! He escrit el post amb la pulsera posada!
Ahir per fi vaig anar a un concert d'amelie a Lleida! Va ser genial, vaig gaudir molt, però començem desde el principi. Feia temps que li debia un concert al Carles, un concert a la seva ciutat a Lleida i ahir va ser el dia, a les 14:42 vem surtir de casa direcció a Mollet per anar a buscar a l'Alby que arribava a les 15:00 per anar juntes amb cotxe cap a Lleida a gaudir de un gran concert. El viatge és va fer molt curt entre converses i riures i a les 17:15 vem arribar a Lleida, vem trucar a l'Ares que ja ens esperava i a les 17:30 despres de perdrens per un carrer tancat, ja estavem amb l'Ares de camí a la Sala Les Paul, on és feia el concert. Vem esperar molta estona a fora esperant que ens deixessin entrar, almenys per no passa fred! Al final van obrir les portes i vem poguer entrar en una sala i a les 19:00 ja vem entrar a la sala on és faria el concert. Però abans dels Amelie hi havien els Break Down Palace, va ser una mica avorrit però ja va estar bé perque despres si que va venir el gran moment! Van surtir els Amelie a donar-ho tot com sempre a cada concert és superen i m'enamoren més. Però ahir casi no els vaig veure només quan pujaven a les tarimes, era una sala petita amb molta gent, però quan els veia estava feliç perque estaven gaudint i m'encanta veurel's així. Sempre destaco moments que m'agraden dels concerts,doncs ahir també n'hi van haver, el primer quan van cantar Fulls Escrits que li vaig dedicar la cançó a l'Alby que la tenia al costat, li va agradar molt, el segon va ser que quan van cantar Laura , li vaig enviar un missatge a una noia molt maca i amiga meva que és diu Laura per dedicar-li la cançó, despres la vaig trucar i vaig posar al mobil amunt perque pogués escoltar la cançó! El tercer moment va ser que vaig dedicar una altre cançó a una persona molt especial, li vaig dedicar Per tu a la Maria una gran amiga meva, vaig repetir el mateix procés missatge al mobil i despres la vaig trucar perque escoltes la cançó! Ahir vaig ser molt feliç dedicant 3 cançons a 3 persones molt especials per mi! Despres van haver-hi dos moment màgics, quan els amelie estaven cantant l'Empordà el Carles em va tirar una púa desde l'escenari que em va tocar al nas i va caure a terra, vaig agafar el mobil i la vaig buscar per terra i la vaig trobar, sort que ningú va veure com el Carles em tirava la púa! GRÀCIES Carles, la guardaré molt bé! Ara la tinc a la tauleta de nit juntament amb la púa de l'Albert, les baquetes del Marcel i una altre puá del Ruben de la Pegatina! Edgar només em falta la teva púa! jejeje El segon moment màgic va ser a la cançó Estiu que l'Alex em va veure desde l'escenari, em va senyalar amb el dit i va fer un somriure preciós! Alex, molt feliç de que em veiesis entre el públic dontant-ho tot i més quan cantaveu la meva cançó preferida! Despres del concert vem esperar a que marxes la gent per ferme fotos amb ells, però vem esperar massa i quan vem nar a la cua els dos homes que controlaven la cua ens van dir que ja no ens podiem fer més fotos,que despres surtirien a fora a firmar autógrafs! Però gràcies a l'Ares que va convençer a un i gràcies als Amelie vaig poder passar i ferme una foto amb ells! Va ser massa gran el moment de la foto! Abans d'entrar el Marcel em va dir: Va Marta vine! I jo: Que no puc,ja no em deixen no és poden fer més fotos! I ell diu: Va Marta, que no has vingut fins a Lleida per marxar sense una foto! Vaig entrar i em vaig posar al miga de l'Alex i el Carles i els hi vaig dir a tots que volia una foto choni! Crec que quan ho vaig dir, només ho va entendre l'Alex ja que és un crack fent cara de choni i ja ahviem quedat que ens fariem una foto choni, però jo els hi vaig dir que miressin a l'Alex i ell va fer la cara i despres ja ho van entendre i ens vem fer la foto! Despres abans de marxar el Marcel els hi va dir a tots: Demà al mati la Marta ens dirà mireu el videoblog! Ell em va dir que el volia ben d'hora, però ben d'hora són les 7:00 del mati! Jo li vaig dir: Que volia dormir! :D Ets molt gran Marcel!!!! També li vaig donar les gràcies al Carles per la púa! Despres ja vaig marxar feliç perque tenia una foto choni amb 5 nois que són brutaals com a cantats i com a persones! Vaig trucar a me mare que ja tenia la foto i ja vem marxar! Despres de sopar un bocata de bacon al cotxe i amb el cel ple d'estrelles i amb Llleida de fons em vaig adormir feliç de saber que el meu concert número 5 dels amelie havia sigut genial i que sé que en vindran molts més i tots seràn molt especials!