Els Amelie ho peten al Fnac!

Ahir els Amelie van fer un concert al Fnac de la Maquinista, el concert començava a les 19:00 de la tarda però jo vaig arribar a la Maquinista a la 13:30 per fer cua i poder entrar, perquè només entraven els 100 primers. Però va valdre moltíssim la pena fer 6 hores de cua pels riures i els bons moments que vaig passar amb grans persones. Alby, Xènia, Laura, Judit, Ares, Silvia, Laura i les dues Andreas, sou genials! Mai havia fet tanta cua per un concert però per Amelie el que sigui. Ahir els vaig veure feliços i amb ganes de fer l'acústic. M'agrada veure les seves cares plenes de felicitat a mida que va avançant el concert i ahir no va ser menys. Sempre em quedo amb dos moments del concert i els dahir van ser molt bonics. El primer moment: No és cap en concret, em quedo amb el concert perquè crec que va ser un gran moment. Vaig surtir feliç del Fnac, bueno feliç i amb un mal de cul espectacular... Despres de les 6 hores i l'estona al Fnac ja no em sentia res de cintura cap avall! Crec que ahir els amelie és van fer moltes mirades de complicitat, vaig fer una foto preciosa a l'Alex, al Marcel i al Carles que les mirades estan plenes de tendresa i complicitat. I el segon moment ja va ser el moment de les firmes, per mi el millor moment de la nit. Van repartir tickets per les 100 primeres persones per entrar al concert i despres de les que s'havien quedat fora en van repartir 100 més per les signatures. Doncs jo com que vaig entrar al concert em vaig quedar sense els tinckets per les signatures, però gràcies a la noia que donava els tickets i coordinava la signatura, vaig poder entrar sense fer cua per donar-li la rajola de xocolata blanca que li havia promés en un tweet el dia anterior al Marcel! Va ser molt gran quan em va tocar i li vaig dir: Hola Marcel, té el que et vaig dir ahir i li dono la xocolata i ell molt content em va dir: OH! Gràcies Marta! I despres els hi va dir als altres: Mireu, que m'ha portat la Marta! I jo ja marxava i li vaig dir: Ja em diràs si t'ha agradat i ell em va dir: Ja t'ho dic ara, m'agradarà segur! I metre marxava el Carles em va cridar: Marta! Vine, vine! Vaig anar cap ell i em va dir: Moltes, moltes gràcies pel regal que em vas fer pel meu aniversari! Em va agradar moltíssim, de veritat! I jo li vaig agafar les mans que les tenia juntes i despres el Marcel va dir: Doncs no m'ho pensava pas que vingués la Marta! I el Carles va dir: No esque la Marta, pel meu aniversari em va regalar un video on l'Oscar, el presentador de la competencia em felicitava. i jo li vaig dir: Siii!!!! Potser ahir no vaig poder parlar amb tots i no vaig tenir fotos, però veure la felicitat del Marcel quan li vaig donar la rajola de xocolata blanca i que el Carles et digui en persona que li va agraar molt el regal.... NO TÉ PREU!!!!! GRÀCIES ALS 5 PER EL GRAN CONCERT QUE VEU FER AHIR! SOU MOLT GRANS! MARCEL, NO HI HAVIEN 400 PERSONES.... PERÒ EL VEM PETAR IGUALMENT!!!!!

L'Ànima de la nit a l'Institut del Teatre!

El divendres no va ser un dels millors dies de la meva vida, perquè estic passant un moment dur però estava segura que el teatre m'animaria molt i vaig decidir d'anar a veure l'estrena de l'Ànima de la nit a l'Institut del Teatre. Ja que a l'obra hi surtia un gran actor i amic l'Alain Hernandez, que ja el vaig felicitar després de l'obra però ho torno a fer perquè va estàr immens en un moment de l'obra, quan el seu personatge el Dani, s'emociona perquè no enten el que està passant. Ja saps que em va emocionar aquest moment. Però ell no estava sol a l'escenari l'acompanyaven 2 actrius i 1 actor, que era el primer cop que els veia actuar i em van agradar moltíssim. Felicito a la Montse Bernad que feia de Tina, la Eva Pérez que feia de Meri i l'Edu Gilbert que feia de Raül. Gràcies a la Blanca Bardagil, la directora per fer que a la gent que ens agrada tan anar al teatre haguem pogut gaudir de una obra tan bonica. Almenys per mi, però segur que tothom que hi van anar divendres, dissabte i diumenge estarien d'acord amb aquestes paraules. Per mi l'obra va ser una mescla de sensacions em va fer riure i també em va emocionar. L'argument de l'obra: Quan la seva mare es mor, en Dani segueix convivint amb el cos en estat avançat de descomposició fins que les seves germanes se n'assebenten i es veuen obligades a fer-hi alguna cosa. Per resoldre la situació, els tres germans també comptaran amb l'ajuda de l'actual parella d'una d'elles. L'obra va estar divendres 17, ahir dissabte 18 i avui diumenge 19. Però espero que la tornin a fer ben aviat perquè el divendres al surtir vaig ser feliç, la màgia que transmet el teatre, els actors i actrius quan estàs veient una obra per mi no té paraules.

Els Amelie a la Bombolla!

Ahir els Amelie van fer un concert a la Mirona una sala de Salt, un poble de Girona. A la Mirona hi ha dues sales la Mirona i la Bombolla i els Amelie van tocar a la Bombolla i ho van donar tot.

El viatge d'anada el vaig fer amb l'Alby, una de les meves millors amigues per no dir la millor. Entre conversa i riures i de perdren's una mica massa vam arribar a la Mirona, al final vem arribar i quan vem baixar despres de gastar-li una brometa amb el mobil a la Xènia, també és molt amiga meva. Doncs vem notar que feia un fred bestial, vem nar cap a la cua i ens vem trobar a la Xènia i a la Laura, la millor amiga de la Xènia i també molt amiga meva. Despres de l'espera i de congelar-nos a la cua vem començar a entrar fins que vem tornar a fer una altre cua, vem entrar més ràpid i no vem passar tan fred. Un cop a dins el tio de les entrades va dir: Que seguissim el camí de les llums i vem arribar al lavabo... molt surrealista tot plegat! Despres ja vem veure la sala i vem anar cap allà.

Ja quedaven pocs minuts per les 21:00 perquè començes el concert i les 4 ens vem possar a un lateral que ningú ens molestava i estavem a primera fila. Finalment despres de uns minuts van surtir ells, els protagonistes que fan que concert rere concert m'enamori més d'ells i de les ganes que hi posen als concerts. Ho van donar tot i ens van fer gaudir moltíssim i vaig fer molt bones fotos sobretot a l'Albert, que me'n va regalar de molt bones. 

Sempre destaco alguns moments dels concerts que m'han agradat i ahir no va ser menys. El primer moment: Quan van fer pujar a una noia a l'escenari a cantar Per tu amb ells, em va agradar molt que ho fessin... encara no ho havien fet mai en aquesta gira. Molt bona idea nois. I el segon moment: Va ser despres del concert, el moment de parlar amb ells va ser molt poca estona ja que no deixaven fer fotos i no et podies entretenir molt, però igualment els petits detalls em van fer molt feliç. Que l'Albert t'estigui firmant el sobre on venia el disc i que el Marcel et digui: Oh! Això em sona, és on venia el disc! I jo tocar-li el cabell i dir-li cridant de felicitat: SIIII! Que l'Edgar no li vagi bé el retolador quan m'estava firmant i que et faci riure! Que el Carles et rebi amb una abraçada i et pregunti per l'esperat regal que tindràn d'aquí 4 dies ell i l'Edgar i finalment que l'Alex et rebi amb 4 abraçades i et digui: Que li ha agradat molt que vingués al concert i que entre abraçada i abraçada et digui: Que quan cantaven Estiu no m'ha pogut mirar... ja que sempre ho fa... TOT AIXÒ NOIS NO TÉ PREU! A vegades no cal parlar gaire per fer feliç algú i ahir em veu fer molt feliç amb petits detalls.

PD: Sé que l'últim tros de l'últim parrágraf s'assembla molt al privat que us vaig enviar ahir a la nit... espero que em perdoneu! jejeje

Un cop més veu fer un gran concert sou molt grans! Vaig marxar de Girona molt feliç d'haver gaudit de un gran concert un cop més i d'haver passat una gran nit amb 3 grans persones!!!!

Oxigen al Teatre Gaudí!

Ja fa uns mesos que sabia que el 27 de gener s'estrenava Oxigen al Teatre Gaudí. Sempre que hi ha una estrena em poso molt feliç, perque a mi el teatre m'apassiona... la meva vida no seria el mateix sense el teatre. Però encara em vaig possar més feliç quan vaig veure que entre el repartiment d'actors hi havien dues persones molt especials per mi el Francesc Ferrer i la Betsy Túrnez que surten a Pop Ràpid la sèrie del 33 que està preparant la 2 temporada despres de l'éxit de la primera temporada. Jo sóc una gran fan de la sèrie, sobretot dels personatges que fan ells dos, el Fede i la Gina.

Quan vaig veure que les entrades ja estaven a la venda, no m'ho vaig pensar dos cops i vaig comprar la meva entrada. No els hi vaig dir que hi anava perquè vaig pensar que els hi faria moltíssima il·lusió veurem en un dia tan important per ells i fent el que millor saben fer... actuar! El dia abans de l'estrena vaig saber que l'Anna Bertran, una gran amiga i gran actriu també hi anava a l'estrena. Més feliç no podia estar. L'Anna és la Laia a Pop Ràpid. Just arribar al teatre em vaig trobar al David Verdaguer una gran amic que sempre et treu un somriure, ens vem saludar amb una abraçada i vaig anar a recollir l'entrada. Quan ja la tenia vaig surtir a fora i em vaig trobar a l'Anna i al Marc Crehuet, el director de Pop Ràpid... per mi és un mestre en Marc! Entre conversa i conversa ja era l'hora per entrar a dintre a gaudir de l'espectacle i respirar una mica d'Oxigen teatral. A la cua ja és notaven els nervis per veure com ho farien el Francesc i la Betsy i els dos altres actors l'Helena Bagué i l'Albert Mèlich.

El que em va sorprendre més va ser que l'escenari estigués al mig i que els seients estiguessin als 4 costats, com si fos un amfiteatre petit però ple de vida. L'escenari era petit i hi havien moltes estores de diferents colors... blau, vermell, beig entre d'altres. També hi havien objectes qüotidians que tothom té a casa, que abans de començar estaven tapats amb draps o roba de color blanc. Jo estava als seients del fons, segons entres a primera fila al seient número 6, m'enrecordaré sempre. Mica en mica la llum del teatre va baixant fins que és tot fosc. Comença l'espectacle. Entren en escena el Felipe i la Marina, dos personatges desconeguts però que amb el temps es farien estimar. Però tot comença amb dues parelles l'Alex i la Marta que viuen a l'atic i l'Ona i el Roger que viuen al sobreatic. Totes dues parelles tenen un desig, tenir un fill. Aquí començen els problemes, les pors, les preguntes de si seré una bona mare o no? Les hores de son es noten molt sobretot en la Marta i l'Ona. Les dues parelles tenen diferents rols, mentres que la parella de l'Alex i la Marta aporten el toc d'humor a l'obra i et fan riure durant tota l'obra. La parella de l'Ona i el Roger és més hippie,una mica més seria i segurament al final donen el toc trist i emotiu a l'obra. Jo al final em vaig emocionar!

Però encara que l'Ona i el Roger tinguin el rol de parella seria, vaig gaudir molt també de la manera d'actuar de l'Helena i l'Albert. Vaig flipar quan el Roger i l'Ona estaven estirats al llit i ell posant els peus sobre de la panxa d'ella, la va aixecar, em va recordar al parc de la Ciutadella que un cop vaig veure com un petit grup de persones ho practicaven i s'hi estaven força estona. Per acabar us diré les meves dues curiositats que em van sorprendre de l'estrena. La primera que la directora decidís escriure el guió després d'haver tingut a la seva filla. La Mar Monegal abans era infermera a l'hospital del Mar i la seva ajudant de direcció Ester Villamajor, sigui una metgessa de professió. Les dues han decidit deixar les bates blanques pels guions i els escenaris,crec que l'han encertat perquè amb Oxigen segur que tenen molt d'éxit! La segona curiositat va ser al acabar l'obra quan vem surtir ens esperava una sorpresa almenys per mi, cava i menjar per tothom! Vaig flipar moltíssim no ho entenia i l'Anna em va dir que a les estrenes és fa, jo li vaig respondre que era la primera estrena que anava.

Molt feliç de que Oxigen hagi sigut la primera estrena teatral a la que he anat i a més que vaig gaudir moltíssim! Recomano 100% Oxigen al Teatre Gaudí fins el 25 de Març! No us ho perdeu! Abans de marxar vaig poder felicitar al Francesc i a la Betsy! Van estar molt contents de que hi anés! Felicito al Francesc, la Betsy, l'Helena i l'Albert per les seves interpretacions, a la Mar i a tot l'equip per escriure i muntar aquesta obra tan fresca i divertida! MOLTA MERDA!

Recomanacions Blogaires!

Ara feia unes setmanes que no escribia res, però he estat ocupada amb l'altre blog que tinc. Avui tinc ganes de fer una recomanació de un blog que m'agrada molt. Fa molt poquet que ha començat amb aquest blog i ja està tenint éxit. El porta una gran amiga meva, hi explica historias, escritas per ella. Jo si fos de vosaltres el seguiria de ben aprop i no ho dic perquè sigui de la meva amiga, sino perquè és molt bo i ella s'ho està currant moltíssim! De moment ha començat amb una historia sobre els One Direction, és el seu grup preferit! Encara que no sigueu molt fans del grup, us agradarà... a mi em té enganxada! La meva amiga és diu: Mery Da Font i el seu blog és aquest: Las historias que Mery quiere contarte y que... Únicamente encontraràs aquí! Per acabar, Mery t'animo a seguir amb aquest blog que ja saps que m'encanta com escrius!