Les Coses Grans

Gràcies a un concurs que van organitzar des del twitter de les coses grans, vaig guanyar dues invitacions i vaig poder assistir ahir a la festa de la preestrena del primer capítol a l'Antiga fàbrica Damm.

Amb el director, guionista, productor i actor de la sèrie online , Roger Coma. 

Les Coses Grans és una websèrie dirigida pel Roger Coma, que parla de les coses petites i quotidianes de la vida. Ha estat finançada per micromecenatge a través de Verkami. Consta de 8 capítols de 10 minuts cada un i els podreu veure cada dimarts i dijous a partir de les 12 del migdia al seu web. 

Amb el David Verdaguer, un dels actors. 

Personatges: 

Canudas: Roger Coma 

Ferrer: David Verdaguer 

Pep: Pep Ambròs Munné 

Martínez: Mar Ulldemolins 

Reynés: Margalida Grimalt 

Director: Roger Coma

Productor: Lluc Coma 

Aquest migdia s'ha estrenat el primer capítol i tothom l'ha pogut veure i gaudir. A mi em va agradar moltíssim el capítol i estic segura que els set restants encara seran millors i ens regalaran grans moments. 

Primer capítol: Entreu i gaudiu de "La palla".  

Al photocall de Les Coses Grans. 

Gràcies una vegada més per les invitacions. 

Llarga vida a les Coses Grans. 

Ahir va ser una festa

Ahir al vespre vaig anar a veure un bons amics que presentaven el seu segon disc "És el moment" a la Sala Bikini de Barcelona. Estava a petar de fans, pares i amics que esperaven amb ganes que fessin acte de presencia a l'escenari. Feia temps que no els veia en directe i ahir ho van donar tot i més, va ser un concert molt explosiu, van donar-li molta canya. Van combinar cançons del nou disc, amb cançons de l'anterior que van ser molt celebrades i anaven acompanyades per les potents veus del públic assistent que les van cantar de la primera a l'última.

Els dos millors moments del concert van ser:

Primer la intro que van fer de la cançó "L'estiu": van deixar les seves millors mudes al camerino i van sortir amb banyadors, ulleres de sol, samarretes sense mànigues, pilotes inflables grans i de colors i maneguets. Però el plat fort va ser l'aparició del Carles, que després de la proposta dies abans del Marcel via twitter mitjançant retuit podies votar perquè el Carles surtis amb biquini. Superats els 50 retuits amb escreix no li va quedar més remei que acceptar-ho, però s'ho va prendre tan a pit que es va posar fort al gimnàs i el biquini no li cabia. Definitivament l'estiu havia arribat a Can Amelie.

El segon, quan el Carles va cantar "Mai t'oblidaré": un dels moments més tendres de la nit. El que em va agradar més va ser que les veus cantaven fluix i podies escoltar-lo perfectament cantar una de les cançons més precioses que s'han escrit mai.

La cançó "Per tu" acompanyada per les llums dels mòbils del públic va donar el punt i final a la gran nit que es va viure ahir a Barcelona.

Per acabar només dir-vos que m'hagués agradat molt veure-us als cinc després del concert, però al final vaig haver de marxar. Moltíssimes felicitats una vegada més pel concertàs que veu fer ahir, us vaig veure feliços i gaudint de cada minut, em quedo amb això.

Moltíssima sort amb la gira, espero que viviu moments màgics.

GRÀCIES PER TOT.

Litoral

El diumenge a la tarda vaig anar al Teatre Romea a veure Litoral. Tot comença quan el protagonista, el Wilfrid està fornicant i rep una trucada. Ring! -Digui'm? -Vingui, el seu pare ha mort. Aquestes paraules quedaran marcades a la seva ment durant tota l'obra. A partir d'aquest fet, el personatge comença el seu particular viatge per descobrir qui és i pel camí es va trobant amb altres personatges que el guien i l'ajuden a aconseguir-ho.

L'obra dura tres hores quart i la veritat es que cada minut val la pena, va ser una tarda de bon teatre i no se'm va fer gens pesada l'obra, al contrari vaig gaudir-la molt, tant que vaig acabar emocionant-me i alguna llàgrima va caure. Recomano moltíssim l'obra i tots els actors estan de 10, però he de destacar el Marc Rodríguez que fins ara només l'havia vist al Crackòvia i el canvi de registre que fa a l'obra és brillant. El Lluís Marco va ser el culpable que m'acabés emocionant amb la seva gran interpretació. I per últim el David Verdaguer que cada vegada em sorprèn més com actua, tan si els seus personatges són bons com dolents,  fan riure o plorar sempre m'acabo enamorant d'ells i que les ganes de veure'l actuar de nou augmentin. Va ser un plaer veure'ls actuar juntament amb la resta a dalt de l'escenari. Per acabar m'agradaria dir que em va fascinar l'escenografia.

El programa de mà de l'obra. 

Repartiment: 

Marc Rodríguez 

Lluís Marco 

David Verdaguer

Mireia Trias 

Patrícia Mendoza 

Pepo Blasco 

Xavier Ruano 

Direcció: Raimon Molins 

Autor: Wajdi Mouawad 

El que em va saber greu va ser no haver vist Incendis en el seu moment perquè segurament hauria entès millor Litoral. 

Post funció: 

Amb el David Verdaguer, un gran amic. 

Crucidramas

Després d'uns mesos sense actualitzar el bloc, ja torno a ser aquí per fer la crònica d'una nova obra que vaig veure ahir a la nit. Com ja he dit, ahir a la nit vaig fer una visita al barri de Gràcia, més concretament al Teatreneu per veure "Crucidramas", una obra molt divertida on el fil conductor d'aquesta és el típic concurs on la gent truca per encertar i guanyar premis, però que mai arriben a guanyar res. Gent avorrida que truca a concursos enganyosos de matinada. Aquestes trucades són molt ben enllaçades per diferents "sketchs" on les dues actrius Besty Túrnez i Paloma Jimenez encarnen diferents personatges. Passant per els problemes que et donen quan et vols donar de baixa d'alguna cosa o quan dues "amigues" que no es cauen gens bé es troben. Sens dubte els meus preferits van ser, la versió que van fer i que van anomenar "Gran marrano" i la noia de Huelva que de tan treballar amb les plantes, parlava un català pagès i de poble.

El cartell de l'obra. 

Aquesta nit és la última funció que fan en aquest teatre, però segur que l'obra no s'atura aquí. És mereixen seguir fent riure a la gent com van fer ahir amb tots els assistents inclosa jo que vam omplir la sala petita i el vam convertir en un espai amb un ambient molt íntim.


Per acabar us vull deixar un article que va passar fa uns dies a un teatre de Valladolid, perquè reflexioneu de si veritablement sabem o no anar al teatre i tenir respecte en vers la feina dels actors i actrius que tantes nits de bon teatre ens han regalat. Aquí el teniu. Aquest article va ser mencionat a la post funció per un fet que va passar durant l'obra.


Recomano moltíssim l'obra pel text, però sobretot per les actrius i molt especialment no perdeu de vista a la Betsy Túrnez que brilla per llum pròpia.


Post funció:

Amb la bonica Betsy Túrnez.