Pocs, però ben avinguts

És veritat, el divendres a l'Auditori Municipal de Terrassa, varem ser pocs, els afortunats que vam gaudir del concert del grup Nyandú. A vegades aquesta és la màgia perquè tot flueixi i el grup i el públic connectin des del primer minut. Només els havia vist una vegada a l'Antiga Fàbrica Damm i van fer un directe més "canyero", però he de reconèixer que amb la incorporació de l'Alfred als teclats i als instruments estranys, les cançons han guanyat molt i tenen una sonoritat diferent, m'agrada com les han vestit per aquest final de gira.

Sempre em quedo amb dos moments del concert i són aquests:

Ara vaig caminant sol on solíem caminar junts, va sonar més íntima que mai. El grup va abandonar l'escenari per una estona i com si de una nit de colònies es tractés, es van acostar al públic que havia deixat les cadires enrere i es van asseure en forma de rotllana. Amb l'acompanyament de la guitarra i les veus, vam cantar aquesta preciosa cançó. Per mi va ser un dels moments que no volia que acabés mai.

També van ser molt atrevits, quan es van tirar a la piscina i van animar a qui volgués que puges a dalt de l'escenari amb ells. Vam ser uns quants els valents que ens vam atrevir, vam saltar i cantar amb ells, però sobretot vam immortalitzar aquell moment únic amb els nostres mòbils. Perquè moments així no és viuen cada dia.

 Si ja els coneixeu o per altra banda els voleu conèixer, afanyeu-vos perquè només teniu tres oportunitats més per veure el seu directe, que una vegada l'has viscut, voldràs repetir.

Per acabar, només em queda agrair al Nandu, al Roger, al Rubén i a l'Alfred la gran nit que ens van fer viure. Molta merda amb el final de gira i us esperem amb moltes ganes per tornar a cantar les cançons del nou disc.